la terra i el goig

La mar

2008-07-11T04:05:00.000-07:00

LLETRA
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

ONCE

2008-07-10T04:57:00.000-07:00

Sovint ens trobem xicotets regals amagats en algun indret llunyà des d'on lleuement ens arriba un perfum de maragdes i cotons... aquest s'escolta...

http://es.youtube.com/watch?v=0k_Pe_iNYO4

El repte del Cibertext

2007-12-14T09:04:00.000-08:00

A l'article de "El Repte del Cibertext" de Raine Koskimaa (http://www.fundaciobromera.org/pub/pdf/Modul_3/koskimaa.pdf) trobem tota una declaració de principis bàsics del propi autor. Es tracta d'una sèrie de plantejaments i argumentacions amb els que tracta d'obrir-nos el cancell de les noves tecnologies. En primer lloc ens planteja la importància de primer ordre que han pres els jocs digitals, així com el creixement incipient de la televisió digital. Amb tot ens concreta que la literatura (consum i difusió) no ha variat, però, gaire. Amb aquest panorama de noves tecnologies ens comenta les possibilitats digitals que podrien ser des de debats en línia, fins als blogs que ja vam conéixer al curs del "Foment de la lectura en la societat del coneixement". Seguidament ens comenta l'aparició de la literatura digital i les seues manifestacions (publicacions digitals, edicions literàries acadèmiques amb hipertext i l'escriptura per als mitjans digitals) fent incís en aquesta darrera més coneguda com a cibertext. I per acabar, l'article conclou amb una petita reflexió amb la que ens anima a afrontar i descobrir aquestes possibilitats que ens ofereix la pantalla i el món nou que hi cap dins d'ella.
Sota el meu punt de vista, l'autor fa una aproximació interessant de l'aparició de les noves tecnologies. Però com ja es veu a l'article, aquestes possibilitats encara són molt desconegudes. És cert que la literatura sobre el paper escrit ha sofert canvis al llarg dels temps. Però cap pren les dimensions d'aquest nou que asoma amb forma de monstre digital. Les expectatives són amplíssimes però els efectes pràctics encara estan per veure. Com diu l'autor, el cibertext presenta avantatges respecte el text tradicional (eficiència, brevetat de publicació, interacció d'usuaris...) però al mateix temps encara no té un lloc clarament delimitat. No coneixem quins límits ocupa en el sentit més pràctic. Dubte molt que la literatura sobre el paper es puga ressentir de manera considerable, com bé diu Koskimaa. Però alhora crec que els efectes de la nova era digital tindrà uns efectes ràpids com el verí més potent. Crearà addictes i víctimes de la inadaptació i tenint en compte la velocitat de vertigen que pren el món de la informàtica, els resultats no tardaran en fer-se evidents.

Laura Borràs i les escomeses digitals

2007-11-20T07:12:00.000-08:00

En la darrera sessió del curs "Fomentar la lectura en la societat del coneixement" tinguérem l'oportunitat d'escoltar les apreciacions de Laura Borràs Castanyer al respecte del tema que ens reunia a tots plegats. Amb el suport "powerpoint" (tan de moda) ens va fer un recorregut per l'evolució de les tecnologies digitals i la seua relació amb la literatura. Amb un domini del tema incontestable i amb unes àgils conviccions ens va mostrar la rellevància del món digital en tots els àmbits (incidint evidentment en la lectura) i com aquesta nova disciplina ens obligava a descifrar i descobrir els seus nous codis i utilitats per tal de posar-la al nostre servei com a educadors: sens dubte una nova arma cargada de futuro.

M'agradaria afegir també per acabar de comentar el tema, les relacions existents entre les tesis de Laura, totes referides directament a la literatura (encara que també va citar algun exemple extraliterari com fou el cas de legato) i les innovadores -podríem fins i tot dir revolucionàries- idees del director del MIDE. Les coincidències de la vida em tornaren en boca de Laura Borràs les premonicions digitals que anys enrere li havia sentit a un "desconegut" per a mi conferenciant a la UV, Jose Ramon Alcalà. En paraules textuals seues, des d'un àmbit més purament artístic, esmenta que "la xarxa en tant que no espai ha aconseguit un treball amb la informació que suposa una reunió de llenguatges en lel món de la creació" (http://www.uclm.es/mide/proenlaces/pre2.htm). Podem trobar en aquest enllaç un fragment força interessant d'una entrevista amb Alcalà.

De la mateixa manera que Laura Borràs, les seues idees són realment estimulants i efervescents i conviden a una posada en marxa personal per treballar al 100% l'horitzó de possibilitats que ens obri la futura (cada vegada més present) nova era digital

Benvinguda al blog de la mà de Pelegi

2007-11-11T04:11:00.000-08:00

Hui és el primer dia del blog terraigoig. Testimonis en són Ana i Teresa i Inesín més a la dreta...

Laura Borrás estava allí